Amics del Drap

Trobem amarre a la Marina Menorca que ara te oficines noves amb un aire acondicionat molt fort i les mateixes dutxes cutre de sempre. Sopo i dormo a casa del meu germà Rafael i després de fer una ica d'intendència sortim a vela fins la Illa de l'Aire on Jorge i Eva desembarquen amb la neumàtica per veure les famoses sargantanes negres endèmiques de l'illa. Arribem a Cala Coves a les 19:00 i aconseguim un lloc que ocupava una barca que sortia. Fem una maniobra perfecte. Jorge i Tomàs, amb l'auxiliar porten dos caps a terra que amarren en dos forats de les roques. Eva a l'àncora i Sumta i Rosa controlant els amarres des del Drap. Al matí comença la tramuntana anunciada. Fem vela fins a Cala Mitjana on fa mot de vent i decidim anar a fondejar a Cala Galdana on dinem una paella que no era gaire bona al Restaurant Mirador. Aquí ens deixa Sumta que es queda a Menorca a casa d'un amic- La Paella de la T6 El dia següent segueix la tramuntana i an

(fotos quan funcioni millor internet) Puerto Torres es lleig. El primer dia, amb la falta d’aigua el vaig qualificar del poble mes lleig del Mediterrà, Durant les tres nits que hi vaig passar, després de descobriir una església romànica molt gran i bonica, un restaurant amb gespa artificial que feien un peix al forn molt bo i un altre restaurant penjat sobre el mar amb una cambrera rumanesa que no tenia la culpa de res del que passava (la factura mal feta, la falta de copes...), penso que és lleig però poder n’hi ha de pitjors. Ultim sopar T5 Dos dies de fondeig a una boia de la Cala D’Oliva d’Asinara dona per entrar en un mon diferent. Aquí les ases salvatges, els porcs senglars i les cabres conviuen amb els pocs humans d’una manera civilitzada. La illa és un parc natural que hi viu molt poca gent a l’hivern i a l’estiu hi ha un trenet amb rodes que passeja els turistes que ha desembarcat el ferry de Porto Reale, on un rei italià hi tenia un palau per quan anava a caçar. La exc

L’arribada a Santa Teresa va ser a motor. El vent que bufava a l’illa de Santa Maria va desaparèixer al donar la volta a l’illa. El port tan acollidor com sempre menys el servei de taxi que és necessari per anar al super. Els encarregats de la compra arriben tard i de mal humor que arreglem amb un bon sopar al port. Vent portant i fort cap a Castelsardo que ens impedeix fer la parada del mig dia a l’Ille Rose. Aprofito l’arribada al port per localitzar un reparador de veles que em vengui un sable per la major que s’havia perdut. Me’n volien vendre un de 4 metres però finalment els he convençut que jo mateix me’n tallava un metre i no havia d’anar fen d’equilibrista per els carres del poble. El dia següent sortim d’hora, amb avis de temporal, per arribar a Puerto Torres abans que la tempesta i ho aconseguim. Al port no contesta ningú a les demandes d’assistència que fem pel canal 74 i entrem el Drap al primer forat que trobem. Un francès que ens ajuda a fer la maniobra d’atr

La cinquena visita a l'illa d'Elba d'aquest any i em segueix agradant. s una illa amb personalitat pròpia. Pujar l'escalinata napoleonica fa pair el sopar de pizza. En canvi, la segona visita de Bastia no ha millorat la puntuació. Hem sopat malament i car. Després, però hem ballat a una plaça pública tangos que sonaven d'un equip de musica d'una escola de ball. Taverna és un port nou sense poble. 3 restaurants i res més. Hem amarrat al costat d'un vell barco de fusta on el capità ens ha explicat les seves aventures de pescador i ens ha mostrat unes fotos expectaculars de peixos de 80 Kg. Havia guanyat concursos a Cap Ferrat. Tenia uns 80 anys Solenzara es molt semblant a Taverna. Estic escrivint poc perquè la cobertura internet és dolentissima i no puc fer noves entrades L'arxipélag de la Magdalena és preciós però està sobrecarregat de barcos i golondrines. El més d'agost no és el millor. Hem estat a Piatga Rossa i a Santa Maria i hem anat a

Ara estem fondejats a la Cala Corsara de la illa de Spargui, a l'arxipelag de la Magdalena, Estem rodejats de pedres granítiques de color rosa treballades pel vent. Es un espai molt bonic. Ens hem enfilat a les roques sense camí Hem arribat amb 2 risos i vent del través Ahir vam fer nit fondejats a Portovechio i vam fer una visita al poble que estava plenisim de turistes Entre Solenzara i Portovechio vam fondejar i desembarcar a la desembocdura d'un estany. La csta est  de Corcega és una llarga platja deserta. Hi han molts troços salvatges Ara l'ordinador m'avisaque em queda 10% de bateria. Seguiré...

A Ortano varem desembarcar i varem fer un 'mojito' en un resort enorme que celebraven els 40 anys, Tothom anava molt ben vestit i nosaltres amb banyadors. La volta a l'illa va ser amb vents suaus i portants. Alguna estona a motor. Va ser una sorpresa conèixer Porto Baratti, a la costa italiana És un port natural amb molt poc calat. Els que tenen motores petites van a la barca caminant. Nosaltres vam fondejar i fer un aperitiu amb música de saxo i teclat en directe. Aquí, als Scoglios de Melory, és on van els habitants de Livorno els diumenges amb la família. Son unes pedres senyalitzades amb dos fars. Vam fer un bany abans d'entrar a Livorno un dia abans del programat perquè vam decidir fer una nit a Lucca. La T4 fent un te fred a Lucca L'anfiteatre de Lucca. Lucca és una ciutat rodejada de muralles ajardinades on es pot fer a volta a la ciutat en bicicleta i passejar. La ciutat està plena d'esglesies i palaus. Es pr