Amics del Drap

Des del Drap fondejat a Almuñecar, us publico un escrit que vaig fer des de Castell de Ferro. Ahir estàvem dins del port comercial de Motril on varem viure la victòria d’ESPAÑÑÑÑA. Ara estem fondejats a Castell de Ferro (Almeria), suposem que deuria ser un Castell dels almogàvers. Adra és un poble que ens ha recordat molt Tabarca i Bizerta, ciutats tunisianes que varem visitar l’any passat. El port de pescadors molt brut. La gent crida molt i va molt ben endreçada els dissabtes a la tarda. Les talles son totes molt grans. Val la pena dinar al bar ‘Los Moines’ molta qualitat i bon preu. Almeria està tota plena d’hivernacles. Des del mar veiem un paisatge de plàstics que arriben fins a primera línea de mar. Això és l’hort d’Europa. Agua Dulce està a 5 Nm del port d’Almeria, que estava ple. És un port enorme, molt nou ple de bars i restaurant. La Taberna de la Roneria el Bribón de la Havana és espectacular. En el tercer nivell te un chill-out amb vistes sobre el port molt agradable. El po

Des del Drap fondejat a Almuñecar, us publico un escrit que vaig fer des de Castell de Ferro. Ahir estàvem dins del port comercial de Motril on varem viure la victòria d’ESPAÑÑÑÑA. Ara estem fondejats a Castell de Ferro (Almeria), suposem que deuria ser un Castell dels almogàvers. Adra és un poble que ens ha recordat molt Tabarca i Bizerta, ciutats tunisianes que varem visitar l’any passat. El port de pescadors molt brut. La gent crida molt i va molt ben endreçada els dissabtes a la tarda. Les talles son totes molt grans. Val la pena dinar al bar ‘Los Moines’ molta qualitat i bon preu. Almeria està tota plena d’hivernacles. Des del mar veiem un paisatge de plàstics que arriben fins a primera línea de mar. Això és l’hort d’Europa. Agua Dulce està a 5 Nm del port d’Almeria, que estava ple. És un port enorme, molt nou ple de bars i restaurant. La Taberna de la Roneria el Bribón de la Havana és espectacular. En el tercer nivell te un chill-out amb vistes sobre el port molt agradable. El po

Abans d’arribar a Carboneras, on comença la Reserva Marina del Cabo de Gata, hem fondejat al Algarrobico, on han fet l’HOTEL ILEGAL, que s’hauria de derruir per sentència legal, i per la lluita de Green Peace. La imatge és brutal. De nit fondegem a Agua Amarga, que és un poble molt bonic habitat per un turisme de qualitat. Dinem a la cala El Plomo, totalment salvatge, tota aquesta Reserva impressiona per la contundència de la roca volcànica i calcàrea sense cap arbre. És un paisatge orgullosament salvatge. San Pedro és una cala amb aigua, habitada per uns 100 hipies de totes les edats, que tenen uns 30 gossos. L’antiga caserna de la Guardia Civil és un bar que es diu El Paraiso. Hi ha qui te un hort amb tomaques. La majoria dormen en tendes de camping. Ara estem a San José, un poble de cases petites amb jardins però amb una urbanització desastrosa. Els vents força 4-5 ens han permés fer casi tot el trajecte a vela cenyint i amb vent per l'aleta

Abans d’arribar a Carboneras, on comença la Reserva Marina del Cabo de Gata, hem fondejat al Algarrobico, on han fet l’HOTEL ILEGAL, que s’hauria de derruir per sentència legal, i per la lluita de Green Peace. La imatge és brutal. De nit fondegem a Agua Amarga, que és un poble molt bonic habitat per un turisme de qualitat. Dinem a la cala El Plomo, totalment salvatge, tota aquesta Reserva impressiona per la contundència de la roca volcànica i calcàrea sense cap arbre. És un paisatge orgullosament salvatge. San Pedro és una cala amb aigua, habitada per uns 100 hipies de totes les edats, que tenen uns 30 gossos. L’antiga caserna de la Guardia Civil és un bar que es diu El Paraiso. Hi ha qui te un hort amb tomaques. La majoria dormen en tendes de camping. Ara estem a San José, un poble de cases petites amb jardins però amb una urbanització desastrosa.

Mazarrón te dos ports per velers. Nosaltres varem arribar tard, quan ja havia començat l’Espanya Italia, que seguíem per l’emissora COPE des del mar. L’arribada va ser a vela, per averia en la bomba de refrigeració del motor. Al matí varem navegar amb vents forts portants fins a estar protegits pel Cabo Tiñoso, on fondejarem. Part de la tripu va desembarcar amb la zòdiac i va pujar a una torre mora. La nit pizza davant d’una pantalla tv per veure la segona part del partit. Ahir, reparació de l’averia motor amb molt èxit gracies a que un mecànic murciano molt simpàtic em va aconseguir la peça que necessitava. Després d’una llarga navegada amb molta onada, la meitat amb molt de vent i l’altre a motor hem arribat al primer poble d’Andalucia per celebrar la nit de Sant Joan. Focs a la platja, on cremen les barques velles. Tenien muntats dos escenaris, un amb orquestra i ball i l’altre amb DJs, gogo girls i bois i muntatge multimèdia amb pantalles gegants. La platja estava plena d

San Pedro del Pinetar és una reserva biològica, en un entorn de salines i aiguamolls situat a l’inici de la Manga del Mar Menor. Hi ha flamencs i aus migratòries diverses. És un dels pocs trossos de costa sense edificació. Des de Castelló fins a Cabo Palos és una continuïtat de urbanitzacions lletges. Aquest lloc estrany només te un problema, està ple de mosquits que ens han atacat amb una virulència total. Alacant estava preparant ‘les fogueres de Sant Joan’, una copia de les falles de València. És molt interessant presenciar com les colles, equipades amb varies grues, munten les fogueres. És un treball d’equip dels veïns, cap veïna, en que cada persona col·labora segons les seves capacitats. Ara estem amarrats al costat del Passeig Marítim de Cartagena, una espècie de Moll de la Fusta. Jo estic escrivint des de la banyera del Drap i escoltant una interessant conversa de l’Albert amb l’Àngels sobre la necessitat de que en el programa del PSC figuri l’objectiu: Catalunya posa’t g

He afegit fotos. De moment no trobo les de les Columbretes. Marga, pots enviar-me’n alguna de maca?

A l’Explanada d’Alacant hi han unes senegaleses que fan cuetes als caps. Com que ja tinc una melena considerable me n’he fet fer 10. El resultat és discutible, però el capi ara te una nova imatge sobre la que podeu opinar si voleu. La nit de Benidorm molt interessant. Sopar al Mesón Murciano i un concert de Rock en directe en un local a primera línea de mar amb una decoració radical de fotos, trossos de cotxe i de Harleys. La navegada amb vents portants de 20nm i un ris molt ràpida i agradable. Fa una temperatura perfecte per navegar i una mica de calor als ports, però molt suportable. Encara no he instal·lat el vimini.

Ahir vam navegar des de Santa Pola, molt lleig, fins a Benidorm però el port és molt petit i varem fondejar al costat de l’escullera, però la tripu va protestar i finalment varem entrar al port de Vilajoiosa que està 6 nm més al sud i que és un poble lleig i molt tranquil. Avui els nuvis han desembarcat, morenos i contents, i l’Àngels i jo ens hem dedicat a fer intendència, descansar i netejar la coberta que portava un endarreriment important a causa del decret de sequera de Barcelona que impedia netejar barcos. Aquesta nit anem a conèixer Benidorm per terra. Per mar és espectacular. Demà tenim previst anar a Alacant.

Ahir Illa Tabarca amb dofins pel camí, un ris, cenyida, ancora i taxi a la illa. Tabarca és una petita illa habitada sense aigua ni vegetació i reserva marina. La navegada de tarda amb llebreix pel través. Ara passejada per les dunes. Tot molt be

Ahir va ser un dia de navegació plàcida, amb poc vent i mar plana. Al mig dia varem fondejar i desembarcar a la Punta Arabí. Un paisatge totalment salvatge a poques milles de Benidorm, el ‘manhatam de la costa’, on hi ha l’hotel més alt d’Europa. La caleta en que vam desembarcar tenia un túnel que comunicava amb una altre que hi havia una cascada espectacular, que finalment vam deduir que es tractava d’un emissari. Dins de la cova túnel hi havia una taula i seients de pedres grosses col·locades com per celebrar aquelarres , unes pedres per recollir aigua de pluja i unes curioses columnes de sorra tapades cada una d’elles per una pedreta. Semblaven les muntanyes de Montserrat. Ara estem navegant cap a la Illa de Tabarca i espero tenir cobertura per enviar-vos aquestes noticies.

Aquest son es que s'han casat. S'han trobat un pot de mel penjat amb unes llunes i un barquet de paper a l'entrada del camarot. Avui hem sortit de Dénia amb previsions de pluja però ens ha fet un dia magnífic. Al mig dia hem fondejat darrera del Cap de la Nao i ha començat l’estiu. La mar absolutament plana, quan teníem onades d’un metre a la sortida de Dénia; sol i un paisatge de parets calcàries de més de 50 m. només habitades per les gavines. Després de dinar hem fet una excursió per les coves amb la auxiliar. Una rebufava aigua en forma d’esprai quan arribaven onades suficients per omplir la cavitat interior de la cova. Hem intentat entrar al port de Moraira però estava ple per una regata que fan demà i hem anat fins a Calpe, darrera de la Punta de Ifach, que és espectacular.

Avui hem sortit de Dénia amb previsions de pluja però ens ha fet un dia magnífic

Tot el dia plovent i esperem dos dies més de pluges. El casament perfecte. Va començar divendres a la nit fent un sopar a una tasca del carrer Marqués de Campos i copa en un pub amb molta marxa. El dissabte a l’ajuntament, a la una del mig dia, una cerimònia molt curta seguida d’un aperitiu a la terrassa de sobrevent d’un dels restaurants de la Marina Dènia on vam dinar a la part de sotavent uns entrants vegetal d’albergínia, amanida de tomàquet, carxofes, tot exquisit. Per acabar amb una paella mitja blanca i mitja negre. De postres pastissos variats. Després temps lliure, que jo vaig aprofitar per organitzar la bronca amb el contramestre, i copes a casa dels nuvis fins a altes hores de la nit. Avui ressaca, millores en el sistema ‘d’axique’ rentat general de coberta sota la pluja i unes cerveses negres a La Naviera amb el Teo. Navegar també és quedar-se a port quan fa mal temps.

Ahir a les 8h30 varem arribar a Dènia. La nit anterior la varem passar a les Columbretes: un paradís que hem reconcilia amb el planeta terra. Allà s’ha aconseguit refer la vegetació que descrita per Plinio, però sense les serps. Ara només hi ha escorpins, sargantanes endògenes, gavines i una vegetació capaç d’adaptar-se als vents salats que bufen en aquestes terres volcàniques semblants a Stròmboli, que van deixar d’estar actives ara fa 300.000 anys. A tots els que no conegueu aquest paredis us el recomano molt. La nit de les Çolumbretes va ploure i fer molt vent, però estàvem amarrats en una boia molt segura. A les 6h27, la sortida del sol hi havia núvols, la mar estava moguda (marejol), però el vent del NE havia amainat. Varem sortir amb la major i després varem hissar un tros de gènova acompanyats del motor perquè no arribàvem als 5kn. A les 8h30 entravem a la Marina Dènia. A les 9h30 estava a l’estació de tren de Gandia per recollir a l’Àngels que arribava amb tren, amb el Terrano

A mig camí de Columbretes, amb vents de proa de 14kn, quan el gps ens indicava que arribaríem de nit, hem decidit anar a Oropesa. Hem fondejat fora del port, hem inflat l’auxiar i hem fet el primer desembarc de la temporada. La curiositat ens ha fet agafar un taxi per visitar Marina d’Or, Tot un espectacle del mal gust i un bon exemple del que és un desenvolupament insostenible: platges artificials, gespa al costat del mar, llums com a les Vegas, ara estan fent unes pistes de neu al costat del mar. No segueixo. Després de sopar, hem arribat al Drap amb el cul mullat i he sentit que ja he començat les vacances. El barco s’ha mogut molt tota la nit i a les 5h30, quan començava a clarejar, hem hissat l’ancora, hem entrat al port d’Oropesa, que te la bocana casi tapada de la sorra que els arriba de Marina d’Or, a carregar el depòsit d’aigua i ara estem navegant a motor en direcció a les Columbretes. Si telefònica vol podreu llegir això avui. COM QUE TELEFÒNICA NO HA VOLGUT AIXÒ HO PUBLICO

Aquest matí, sortint de Tarragona un ponent pel través amb mar plana ens ha portat una bona estona a 7,5kn, després motor i per la tarda SW de 20kn, un ris i fent bordos per davant del delta de l’Ebre ens ha permès arribar a Vinaròs a la posta del sol. Un dia fantàstic amb sol, vent i molta alegria a bord. Vinaròs ha canviat totalment en un any, Una plaça nova amb bancs de fusta com els de Carloforte i plantes aromàtiques, un passeig marítim en construcció espectacular i molta pau. A les 12 de la nit estàvem sols passejant pel carrer. Demà Columbretes i sense connexió amb la resta del mon.

El Drap ja ha iniciat la seva travessa. Vents de llevant i xaloc de 12’ al matí i de 8’ a la tarda ens han portat fins al Port Esportiu de Tarragona. Hem aprofitat per netejar la sentina amb molta aigua de mar i seguir teixint la xarxa de proa. Hem estrenat la passarel•la per proa amb èxit. Un bon inici, ara a sopar al Serrallo.