Amics del Drap

He penjat unes fotos a http://picasaweb.google.es/dsunyol9/CeutaAlmeria/photo#5239893117153758786 Si algú no vol sortir que m'ho digui.

La primera etapa vam sortir d'Alacant cap a Formentera parant per dinar fondejats davant de Benidorm. La travessa la vam fer, pilotant tota la nit, sense pilot automàtic, amb estones de vent i d’altres de motor. Formentera segueix sent la meva illa preferida. Cala Savina, l’Estany del Peix, Ses Illetes i Espalmador ens van permetre veure els colors turqueses, banyar-nos en aigües calentes i passejar per paratges sense edificacions. El salt de Formentera a Mallorca va ser molt tranquil amb onades però vents portants i bastant motor. El divendres 15 que tocava fer la darrera etapa a Barcelona va fer un vent molt fort del nord que ens va obligar a esperar amarrats en un pantalà flotant d’Andratx que encara no estava inaugurat. A les 21h30, vam sortir d’Andratx i l’arribada a Barcelona va ser a les 18h30 del dissabte amb vents portants que ens van donar una travessa molt agradable. El divendres al matí la meva filla Ariadna em va fer avi amb un nen molt maco que es diu Martí.

Aquesta ha estat una setmana d’unes noves amiguesdeldrap que s’han iniciat a la vela i els ha agradat el paisatge del cap de Gata, el fondejador hippy de la cala San Pedro, la baia de Cartagena amb rumbs de col·lisió amb un submarí, les orelles de burro, l’entrada de nit al port de Guardamar que està en la mateixa desembocadura del riu Segura, i l’arribada a vela al port d’Alacant el dia previst, amb vent del través i un mar animat, després de fer 166 milles. Tots ens ho hem passat molt be

El port d'Aguadulce és l'altre cara de la moneda de Jebha. Això és una urbanització de Roquetas de Mar, totalment nova que s'enfila per la montanya, un gran port esportiu amb bars i discoteques, bastant ple. Aqui no hi han pescadors ni mercats. Si un gran Mercadona. Els dofins ens van acompanyar en el trajecte Jebha Al Hoceima, durant una bona estona. Quan tingui l'ocasió us penjaré un video que mostra l'espectacle dels dofins jugant amb el Drap. El paissatge és molt mumtanyos poc habitat i salvatge. Les valls que acaben al mar amb una platjeta, tenen alguna casa sense cap ordre urbanístic. Les monmtanyes son rocoses però amb una capa de matolls que li donen un color verd. En tot el trajecte de 40 milles no vam trobar cap altre veler. A mig camí vam fondejar i fer nit al Peñón Vélez de la Gomera, territori espanyol que consta d'una roca rodejada de muralles, molt iluminada de nit, en la que hi viuen 30 soldats espanyols. De bon matí ens va visitar una semirrigi