SANTA TERESA DE GALURA, CASTELSARDO, PUERTO TORRES
L’arribada a Santa Teresa va ser a motor. El vent que bufava
a l’illa de Santa Maria va desaparèixer al donar la volta a l’illa. El port tan
acollidor com sempre menys el servei de taxi que és necessari per anar al
super. Els encarregats de la compra arriben tard i de mal humor que arreglem
amb un bon sopar al port.
Vent portant i fort cap a Castelsardo que ens impedeix fer
la parada del mig dia a l’Ille Rose. Aprofito l’arribada al port per localitzar
un reparador de veles que em vengui un sable per la major que s’havia perdut.
Me’n volien vendre un de 4 metres però finalment els he convençut que jo mateix
me’n tallava un metre i no havia d’anar fen d’equilibrista per els carres del
poble.
El dia següent sortim d’hora, amb avis de temporal, per
arribar a Puerto Torres abans que la tempesta i ho aconseguim. Al port no
contesta ningú a les demandes d’assistència que fem pel canal 74 i entrem el
Drap al primer forat que trobem. Un francès que ens ajuda a fer la maniobra
d’atrac ens explica que estem a una marina en fallida econòmica que no te aigua
ni llum ni serveis de cap tipus, i que per tant és gratuïta. Jo me’n vaig a peu
a la Marina Cormorado, en la que teníem feta una reserva telefònica i em diuen
que el port està ple i que jo no tinc cap reserva. De totes maneres, em faig
amic del Vicenzo que te una cama enguixada d’una trencat el peroné jugant a
futbol.
El dia següent, que sortia la tripu 5 i entrava la 6 el
Vicenzo a l’hospital i cap manera de aconseguir aigua que s’estava acabant. La
T5 va aprofitar per conèixer Stintino amb bus,
El temporal ja ha arribat i ningú surt de Cormorano, però
finalment el Vicenzo amb crosses em fa un forat al seu pantalà i em permet
carregar aigua.
Sopars d’acomiat amb la T5 i de benvinguda amb la T6
Comentaris