PUERTO TORRES ASINARA STINTINO LA PELOSA
(fotos quan funcioni millor internet)
Puerto Torres es lleig. El primer dia, amb la falta d’aigua
el vaig qualificar del poble mes lleig del Mediterrà, Durant les tres nits que
hi vaig passar, després de descobriir una església romànica molt gran i bonica,
un restaurant amb gespa artificial que feien un peix al forn molt bo i un altre
restaurant penjat sobre el mar amb una cambrera rumanesa que no tenia la culpa
de res del que passava (la factura mal feta, la falta de copes...), penso que
és lleig però poder n’hi ha de pitjors.
Dos dies de fondeig a una boia de la Cala D’Oliva d’Asinara
dona per entrar en un mon diferent. Aquí les ases salvatges, els porcs senglars
i les cabres conviuen amb els pocs humans d’una manera civilitzada. La illa és
un parc natural que hi viu molt poca gent a l’hivern i a l’estiu hi ha un
trenet amb rodes que passeja els turistes que ha desembarcat el ferry de Porto
Reale, on un rei italià hi tenia un palau per quan anava a caçar. La excursió a
Cala Savina ha estat molt agradable.
 |
| Ultim sopar T5 |
Trobar un amarre a Stintino el 15/8, el ferragosto italià ha
estat impossible. Hem fet gasoil al port i després hem entrat en un lloc buit
del Cercolo Navale (la marina privada més luxosa) i hem carregat el dipòsit d’aigua
amb males mirades dels veïns però no se’ns ha ofert cap altre alternativa.
Hem fondejat a La Pelosa, banys, dinar i desembarcada a
terra per sopar un bon peix al forn. Els viatges amb la neumàtica amunt i
avall, perquè som 6 hi he de fer dos viatges han estat complicats. El Drap
estava a 500 metres de la costa i a 100 metres de la costa el motor de la
neumàtica tocava terra i s’havia de fer a rem. El canal d’entrada de barques a
la nit no es veia i vaig anar a parar sobre unes roques que em van pelar el
genoll.
A les 6 del matí pugem l’auxiliar al Drap i anem cap a les coordenades
que ens ha donat el Juliano per saludar-lo abans de sortir. Passem el Pas de
Fornelli, que cada vegada sembla més senzill, i les coordenades no corresponen
a cap fondeig. Un mal entès fa que no podem trobar al meu amic Juliano.
Ara estic escrivint quan només falten 22 milles per arribar
a Mahó. La Pelosa i Asinara tenen una cobertura de internet pèssima i no ha
estat possible publicar res. Ara anem a
vela, però hem tingut de fer casi tota la travessa a motor. La pesca malament
com sempre.
Comentaris