T7 PANAREA NÀPOLS

 El canvi de tripulació a la boia de Panarea, amb els serveis taxi del boiero ha estat molt fàcil.
La tripulació sortint ha estat a la discoteca fins a les 6h, han vingut a buscar les maletes a les 6;30 i s'han embarcat en un aliscafo a les 7:30.
La tripulació nova ha arribat a les 10:30, passejada pel poble, petites compres d'intendencia i hem deixat la boia per fondejar a Cala est del cabo Milaneze.
A les 19:00 sortim a fer una travessa de 90 Mn que ens portarà fins a Maratea. Fa un vent del través que ens permet navegar a vela
A les 21, ja fosc baixem la velocitat per veure unes quantes explosions del Stromboli des de la Chiara de Foco. Un espectacle per recordar del que no en tenim imatges.
A Maratea, un bonic port, que te el poble a 6 km muntanyes amunt per protegir-se dels pirates, descobrim un poble petit, endreçat i acollidor. Ens ha agradat molt.
Celebrem l'aniversari de la Irene en un restaurant situat en una petita placeta. Sopem molt be.

 Després del sopar un grup de clarinet i cordes en deleita amb una musica excelent. Tenim un cd al Drap per seguir.-lo disfrutant

 Per fi arriben els vents!!
Fem el segon ris en el trajecte que ens porta a Amalfi quan el vent de ponent supera els 20 nusos i a continuació tenim una rolada ràpida a SE, amb vents que arriba als 30nusos. Enrollem la genova i seguim només amb els dos rissos a la major.
El cel es tapa, pluja, llamps i trons ens sorprenen ja que no figuraven en cap de les previsions consultades.
La tripulació respon amb mota tranquilitat tot i el gran soroll que fan els trons dels llamps que cauen a menys de una milla.

 Amalfi és un poble sorprenent per el bon gust que tenen en les catedrals, les cases i els carrers. Ens ha agradat molt

El Coppola te un 'pontile' situat a uns 20 metres de terra al que s'hi arriba després d'un gimcama entre boies i un pas molt estret amb un altre 'pontile'. Ens aborden amb la seva zodiac a la bocana del port, el Coppola puja al Drap i ens fa de pràctic i comandante i fa una maniobra a pocs metres de les pedres que ens deixa gratament sorpresos.

Dos filles de 16 anys, dos mares i dos homes és un format de tripulació inèdit, però que ha funcionat molt be.

 Aquesta és una escena típica

La Conca del Sogno ha estat un gran descobriment.
Moltes boies que depenen de l'Hotel/Restaurant i un servei de taxi a terra amb una barca de fusta maquíssima.
Acantilat amb coves i cap urbanització a la vista, únicament el molt bon restaurant en el que sopem.
La nit la tenim moguda perquè arriba mar de gregal,













El darrer dia de travessa fem la volta a Capri, fondegem jo em quedo a bord i la tripulació fa una visita a la illa amb el funicular. Tots coincideixen que és molt bonic però hi han masses turistes.
Arribem al port de Sta. Lucia a Nàpols després d'una nova tempesta, aquest cop amb vent del nord que arriba als 38 nusos.

El Koldo i la tripu jove navegaran amb el Drap mentres jo faig vacances a Valldoreix.
Bons vents!!