SIRACUSA MARZAMENI LICATA SCIACCA
Siracusa és una gran ciutat amb molta vida. El mercat és al carrer, els peixaters et criden per que compris peix espasa fresc i la verdura és més barata i bona que a Barcelona.
Varem fer un sopar amb les tripulacions entrant i sortint seguit de gelats i ‘granites’ típiques de la zona i molt bones.
Uns vents portants ens van dur fins un petit poble d’estiueig, Marzameni, que te un petit port esportiu amb molta vida de família. Era com un petit camping, però que la gen vivia al barco en lloc de en tenda de campanya. Varem ser convidats a la festa dels 30 anys del port que consistia amb un pica-pica amb cava per començar, seguit de vins, lasanya, calamars, peix espasa, escalivada i altres plats que no vaig arribar a provar i finalment raïm amb meló en uns bols amb gel, tot molt ben presentat. L’Aldo era l’encarregat que ho coordinava tot, una persona molt empàtica.
La etapa fins a Licata va començar a la sortida del sol i després de molt de motor varem arribar a un port comercial, que abans tenia una zona pels velers, a les 9 del vespre. Un de Liverpool que ens va veure molt perduts ens va acompanyar amb la seva ‘gomone’ fins a la benzinera dels pescadors. El lloc era molt brut i per tal d’evitar que una rata entrés al barco ens varem amarrar a una boia dels pescadors amb un cap mig enfonsat a terra protegit per un plat de plàstic entravessat pel cap. Licata és un poble lleig amb molta gen al carrer.
Com que la tripu ja li ha trobat el gust a aixecar-se a la sortida del sol, avui, encara que no feia falta hem sortit a les 6 del matí per fondejar a Punta Bianca a les 9. Un paisatge espectacular amb una paret blanca de pedra calcàrea, aigües transparents i molts esculls plens d’algues. Estàvem sols. Hem desembarcat amb la zodiac i hem fet un bon botí de pedres, algues seques i petxines interessants Una meravella que ens mereixíem després de la nit a Licata.
Ara estem arribant a Sciacca.
Ja hem amarrats i ens estem dutxant al barco perquè no tenen serveis. Tenim un barco austríac al costat que parlen en castellà i els mariners del port es veuen molt acollidors.
Varem fer un sopar amb les tripulacions entrant i sortint seguit de gelats i ‘granites’ típiques de la zona i molt bones.
Uns vents portants ens van dur fins un petit poble d’estiueig, Marzameni, que te un petit port esportiu amb molta vida de família. Era com un petit camping, però que la gen vivia al barco en lloc de en tenda de campanya. Varem ser convidats a la festa dels 30 anys del port que consistia amb un pica-pica amb cava per començar, seguit de vins, lasanya, calamars, peix espasa, escalivada i altres plats que no vaig arribar a provar i finalment raïm amb meló en uns bols amb gel, tot molt ben presentat. L’Aldo era l’encarregat que ho coordinava tot, una persona molt empàtica.
La etapa fins a Licata va començar a la sortida del sol i després de molt de motor varem arribar a un port comercial, que abans tenia una zona pels velers, a les 9 del vespre. Un de Liverpool que ens va veure molt perduts ens va acompanyar amb la seva ‘gomone’ fins a la benzinera dels pescadors. El lloc era molt brut i per tal d’evitar que una rata entrés al barco ens varem amarrar a una boia dels pescadors amb un cap mig enfonsat a terra protegit per un plat de plàstic entravessat pel cap. Licata és un poble lleig amb molta gen al carrer.
Com que la tripu ja li ha trobat el gust a aixecar-se a la sortida del sol, avui, encara que no feia falta hem sortit a les 6 del matí per fondejar a Punta Bianca a les 9. Un paisatge espectacular amb una paret blanca de pedra calcàrea, aigües transparents i molts esculls plens d’algues. Estàvem sols. Hem desembarcat amb la zodiac i hem fet un bon botí de pedres, algues seques i petxines interessants Una meravella que ens mereixíem després de la nit a Licata.
Ara estem arribant a Sciacca.
Ja hem amarrats i ens estem dutxant al barco perquè no tenen serveis. Tenim un barco austríac al costat que parlen en castellà i els mariners del port es veuen molt acollidors.
Comentaris
Veo que el periplo continua de manera más tranquila a pesar de las abejas y alguna que otra rata. Males de dioses menores, los grandes te protegen.
Nos daba tanta envidia tu aventura que nos lanzamos a las Pityusais en velero, con un charter de aquí y una tripulación de desconocidos. Aunque no ha estado mal hemos echado de menos vuestro sentido del humor el beso de buenas noches del capitan y el aparejo del drap, tan marinero.
Ya os contaremos cuando nos veamos. He hablado con Angels y le he comentado que nos gustaría acercarnos a principios de Septiembre, a finales de Agosto tengo una reunión de familia en mi pueblo y no podemos faltar, pero hablamos a tu vuelta.
Buenos vientos y augurios
carmen