PULA, MALFATANO, TEULADA, MEZZA LUNA, CARLOFORTE
Us estic escrivint a 6 milles de la Mezza Luna, una cala fantàstica que el Drap ja ha fondejat més d’una vegada quan no hi ha massa vent ni massa onada. Te forma de mitja lluna de dos-cents metres de radi i amb parets de 50 metres d’alt plenes de grutes. El fons és molt pedregós i fàcil d’enrocar.
Però comencem pel principi: una de les amiguesdeldrap que ens acompanya i que s’autoqualifica de ‘destarifada i de la Confederació Catalanoaragonesa’ (és a dir, valenciana), pensa que el capi és un ‘trabucaire, punxaoret, rebordonit i subtil’. Doncs dins d’aquest ambient, ahir a la nit, tornant de sopar del restaurant que la Laura te a Porto Budello, acompanyats pel germà i la cunyada de la Laura, cadascun amb un cotxe, després de prendre unes caipirinyes que va preparar el Raül al Drap per convidar els nostres xofers amb el gel que varem aconseguir al bar del càmping del costat de port Teulada, doncs deia dins d’aquest entorn, varem decidir explicar les nostres aventures entre tots, jo començo i després es sotmet a totes les millores de la tripu.
Pula és un cap on hi ha les restes fenícies i romanes de l’antiga ciutat de Nora, on varem desembarcar amb la zodiac amb ganes de fer un sinpa, que no va ser possible. La guia ho explicava tot molt bé: el sistema de clavegueram, les termes, la distribució d’una casa patrícia, el teatre d’actors homes que es posaven unes màscares de fusta amb una peça metàl•lica que desfigurava la veu quan feien de dona... La flaire de la murta es barrejava amb el salitre del mar. El nostre lema va ser ‘per Tanit!’, la deessa de la mar.
Malfatano és on varem recalar per fer el bany i el dinar. Molt bé.
Teulada és un port per creuers, a 8 kilòmetres del poble de Teulada, on ahir celebraven la festa major (Sant Isidor) amb una festa de ‘moros’
Carloforte segueix sent el poble més bonic de la mediterrania.
Però comencem pel principi: una de les amiguesdeldrap que ens acompanya i que s’autoqualifica de ‘destarifada i de la Confederació Catalanoaragonesa’ (és a dir, valenciana), pensa que el capi és un ‘trabucaire, punxaoret, rebordonit i subtil’. Doncs dins d’aquest ambient, ahir a la nit, tornant de sopar del restaurant que la Laura te a Porto Budello, acompanyats pel germà i la cunyada de la Laura, cadascun amb un cotxe, després de prendre unes caipirinyes que va preparar el Raül al Drap per convidar els nostres xofers amb el gel que varem aconseguir al bar del càmping del costat de port Teulada, doncs deia dins d’aquest entorn, varem decidir explicar les nostres aventures entre tots, jo començo i després es sotmet a totes les millores de la tripu.
Pula és un cap on hi ha les restes fenícies i romanes de l’antiga ciutat de Nora, on varem desembarcar amb la zodiac amb ganes de fer un sinpa, que no va ser possible. La guia ho explicava tot molt bé: el sistema de clavegueram, les termes, la distribució d’una casa patrícia, el teatre d’actors homes que es posaven unes màscares de fusta amb una peça metàl•lica que desfigurava la veu quan feien de dona... La flaire de la murta es barrejava amb el salitre del mar. El nostre lema va ser ‘per Tanit!’, la deessa de la mar.
Malfatano és on varem recalar per fer el bany i el dinar. Molt bé.
Teulada és un port per creuers, a 8 kilòmetres del poble de Teulada, on ahir celebraven la festa major (Sant Isidor) amb una festa de ‘moros’
Carloforte segueix sent el poble més bonic de la mediterrania.
Comentaris