Al Hoceima, Punta Baños, Aguadulce
El port d'Aguadulce és l'altre cara de la moneda de Jebha. Això és una urbanització de Roquetas de Mar, totalment nova que s'enfila per la montanya, un gran port esportiu amb bars i discoteques, bastant ple. Aqui no hi han pescadors ni mercats. Si un gran Mercadona.
Els dofins ens van acompanyar en el trajecte Jebha Al Hoceima, durant una bona estona. Quan tingui l'ocasió us penjaré un video que mostra l'espectacle dels dofins jugant amb el Drap.
El paissatge és molt mumtanyos poc habitat i salvatge. Les valls que acaben al mar amb una platjeta, tenen alguna casa sense cap ordre urbanístic. Les monmtanyes son rocoses però amb una capa de matolls que li donen un color verd. En tot el trajecte de 40 milles no vam trobar cap altre veler.
A mig camí vam fondejar i fer nit al Peñón Vélez de la Gomera, territori espanyol que consta d'una roca rodejada de muralles, molt iluminada de nit, en la que hi viuen 30 soldats espanyols. De bon matí ens va visitar una semirrigida amb 4 mariners espanyol demanan-nos que, pel nostre be, ens apartesim de la platge perque esperaven un helicòpter de guerra que aixecava molta sorra quan aterrava. La platja ja és territori marroquí. Vam fer un desembarc amb la zodiac i vam ser rebuts pel policia de fronteres local que ens va explicar que fa poc que van negociar la cessió d'un tros de platge per l'aterratge d'helicopters. La tripu i el capi vam decidir enviar una carta a la Chacon demanant-li deixin aquesta posició tan poc estratégica i sostenible en mans del Marroc.
Al Hoceima és un poble que està dalt d'una montanya, que no vam visitar, que te un port comercial, de pesca i esportiu sense dutxes, bastant gran i amb uns pocs velers. Els tramits amb la policia de fronteres son llargs i desagradables. Vam sotir a les 12 del mig dia quan teniem previst fer-ho a les 9h del matí després de fer gasoil. Resulta que el policia que havia de posar el segell de sortida no s'havia presentat i tots els altres no savien com resoldre el conflicte i ens demanaven paciència i que visitessim el poble. Total que pensavem passar la nit fondejats a la illa d'Alboran i la vam passar navegant sota un cel d'estrelles sense lluna, amb ventet fort de ponent i trapitjant tapissos de colonies de meduses fluorescents.
El sol va sortir poc abans de fondejar a Punta Baños on ens vam banyar i descansar.
Els amicsdeldrap mes joves em van deixar ahir el vespre morenos i amb cara de felicitat.
http://picasaweb.google.es/dsunyol9/CeutaAlmeria#
Els dofins ens van acompanyar en el trajecte Jebha Al Hoceima, durant una bona estona. Quan tingui l'ocasió us penjaré un video que mostra l'espectacle dels dofins jugant amb el Drap.
El paissatge és molt mumtanyos poc habitat i salvatge. Les valls que acaben al mar amb una platjeta, tenen alguna casa sense cap ordre urbanístic. Les monmtanyes son rocoses però amb una capa de matolls que li donen un color verd. En tot el trajecte de 40 milles no vam trobar cap altre veler.
A mig camí vam fondejar i fer nit al Peñón Vélez de la Gomera, territori espanyol que consta d'una roca rodejada de muralles, molt iluminada de nit, en la que hi viuen 30 soldats espanyols. De bon matí ens va visitar una semirrigida amb 4 mariners espanyol demanan-nos que, pel nostre be, ens apartesim de la platge perque esperaven un helicòpter de guerra que aixecava molta sorra quan aterrava. La platja ja és territori marroquí. Vam fer un desembarc amb la zodiac i vam ser rebuts pel policia de fronteres local que ens va explicar que fa poc que van negociar la cessió d'un tros de platge per l'aterratge d'helicopters. La tripu i el capi vam decidir enviar una carta a la Chacon demanant-li deixin aquesta posició tan poc estratégica i sostenible en mans del Marroc.
Al Hoceima és un poble que està dalt d'una montanya, que no vam visitar, que te un port comercial, de pesca i esportiu sense dutxes, bastant gran i amb uns pocs velers. Els tramits amb la policia de fronteres son llargs i desagradables. Vam sotir a les 12 del mig dia quan teniem previst fer-ho a les 9h del matí després de fer gasoil. Resulta que el policia que havia de posar el segell de sortida no s'havia presentat i tots els altres no savien com resoldre el conflicte i ens demanaven paciència i que visitessim el poble. Total que pensavem passar la nit fondejats a la illa d'Alboran i la vam passar navegant sota un cel d'estrelles sense lluna, amb ventet fort de ponent i trapitjant tapissos de colonies de meduses fluorescents.
El sol va sortir poc abans de fondejar a Punta Baños on ens vam banyar i descansar.
Els amicsdeldrap mes joves em van deixar ahir el vespre morenos i amb cara de felicitat.
http://picasaweb.google.es/dsunyol9/CeutaAlmeria#
Comentaris