Vulcano
Estimats amics, us estic escrivint des de la banyera del Drap ancorat a Panarea. La tripulació ha desembarcat a explorar el territori i comprar peix. Tinc una tripu excel•lent. Cada dia fem millor les maniobres d’hissar i arriar veles, posar i treure el motor de l’auxiliar, tirar l’àncora. Cuinen de meravella i m’han fet unes fundes de color blau amb peixos, per les colxonetes de coberta. Es belluguen per coberta com per casa seva.
Aquesta ha estat una setmana intensa d’illes: Alicudi, Filicudi, Salinas, Lipari, Stromboli, ara Panarea i dormir previst a Vulcano. Cada una de les illes te la seva marcada personalitat:
Alicudi és primitiva i salvatge. Fa girar els vents al seu voltant.
Filicudi és una ‘monada’ d’illa. Carrers blancs i estrets. Et fan treure les sabates per entrar a les botigues. Tot molt endreçat, i la zona habitada és molt petita, te la coneixes en 15 minuts.
Salines és més gran i turistitzada. El port estava ple, vam intentar amarrar en el moll comercial amb la intenció de sortir molt dematí, abans que arribés el primer barco, però un ‘guàrdia costiera’ ens va amenaçar amb una multa de 2000€ si no fotíem el camp immediatament. Finalment ens vam enganxar a una boia de pagament i estavem prou cansats per no tenir ganes de desembarcar.
Lípari és la més grand de totes les illes, te uns carrers plens de plantes, molts turistes i te unes cases de poble molt maques i endreçades. Estàvem amarrats a un pantalà amb aigua i electricitat, tot un luxe, però hem pagat 100€, sense dutxes, per una nit i una comoditat mediocre. Tenen un museu interessant. Per aqui hi ha passat tothom. Tenen àmfores de naufragis per avorrir.
Stromboli m’ha emocionat. És una illa idíl•lica. Els carrers son estrets i amb molta pujada, les cases petites i pintades de tots els colors, no hi ha enllumenat públic, els pocs cotxes que tenen són elèctrics, les platges son de sorra negra, tenen una llibreria preciosa oberta fins a altes hores de la nit plena de turistes comprant. Les botigues son molt originals amb quantitat de produccions locals. Vistes sobre el mar i del volcà que treu fum contínuament. Hem anat amb el Drap al costat de l’illa que cau la lava, però encara no hi hem desembarcat perquè hi havia masses onades. La illa m’ha enamorat. Mitja tripu volia quedar-s’hi, però els he convençut que després de recollir al Carles hi tornarem.
De camí des de Palerm, on va desembarcar l’Àngels, fins a les Eòlides, la etapa més important ha estat Cefalú, en que l’Àngelo (els que ens va llogar la caseta de poble) ha recuperat el meu telèfon i ens hem fet amics. Li he regalat la nevera elèctrica, que feia més nosa que servei. El sopar el vam fer al restaurant d’un amic seu, que canta cançons italianes dels 60 i que després de sopar ens va regalar el seu CD i ens el va cantar en directe. La visita al Temple de Diana (S-III a.C.) i al Castell molt interessants.
Ens està fent un temps magnífic. L’Eolo en posa un NW4 cada dia. Fa una mica de calor però molt suportable.
Ara, quan tingui accés a internet podreu llegir aquest escrit.
Bons vents
Us escric des de Vulcano on hem incorporat al Carles a la tripu. Tot perfecte, estem en una wespecie de moll de la fusta on ens han cobrat 10€ per cap servei.
David
Aquesta ha estat una setmana intensa d’illes: Alicudi, Filicudi, Salinas, Lipari, Stromboli, ara Panarea i dormir previst a Vulcano. Cada una de les illes te la seva marcada personalitat:
Alicudi és primitiva i salvatge. Fa girar els vents al seu voltant.
Filicudi és una ‘monada’ d’illa. Carrers blancs i estrets. Et fan treure les sabates per entrar a les botigues. Tot molt endreçat, i la zona habitada és molt petita, te la coneixes en 15 minuts.
Salines és més gran i turistitzada. El port estava ple, vam intentar amarrar en el moll comercial amb la intenció de sortir molt dematí, abans que arribés el primer barco, però un ‘guàrdia costiera’ ens va amenaçar amb una multa de 2000€ si no fotíem el camp immediatament. Finalment ens vam enganxar a una boia de pagament i estavem prou cansats per no tenir ganes de desembarcar.
Lípari és la més grand de totes les illes, te uns carrers plens de plantes, molts turistes i te unes cases de poble molt maques i endreçades. Estàvem amarrats a un pantalà amb aigua i electricitat, tot un luxe, però hem pagat 100€, sense dutxes, per una nit i una comoditat mediocre. Tenen un museu interessant. Per aqui hi ha passat tothom. Tenen àmfores de naufragis per avorrir.
Stromboli m’ha emocionat. És una illa idíl•lica. Els carrers son estrets i amb molta pujada, les cases petites i pintades de tots els colors, no hi ha enllumenat públic, els pocs cotxes que tenen són elèctrics, les platges son de sorra negra, tenen una llibreria preciosa oberta fins a altes hores de la nit plena de turistes comprant. Les botigues son molt originals amb quantitat de produccions locals. Vistes sobre el mar i del volcà que treu fum contínuament. Hem anat amb el Drap al costat de l’illa que cau la lava, però encara no hi hem desembarcat perquè hi havia masses onades. La illa m’ha enamorat. Mitja tripu volia quedar-s’hi, però els he convençut que després de recollir al Carles hi tornarem.
De camí des de Palerm, on va desembarcar l’Àngels, fins a les Eòlides, la etapa més important ha estat Cefalú, en que l’Àngelo (els que ens va llogar la caseta de poble) ha recuperat el meu telèfon i ens hem fet amics. Li he regalat la nevera elèctrica, que feia més nosa que servei. El sopar el vam fer al restaurant d’un amic seu, que canta cançons italianes dels 60 i que després de sopar ens va regalar el seu CD i ens el va cantar en directe. La visita al Temple de Diana (S-III a.C.) i al Castell molt interessants.
Ens està fent un temps magnífic. L’Eolo en posa un NW4 cada dia. Fa una mica de calor però molt suportable.
Ara, quan tingui accés a internet podreu llegir aquest escrit.
Bons vents
Us escric des de Vulcano on hem incorporat al Carles a la tripu. Tot perfecte, estem en una wespecie de moll de la fusta on ens han cobrat 10€ per cap servei.
David
Comentaris