KELIBIA
Aixo es AFRICA.Cap wifi, cap cafe internet, cap modem telefonica.
Avui tenim 44' de vent dins del port i no sortirem: internet, aqui n'he trobat una de lenta pero que funciona amb certes dificultats amb alguns accents; hammam, l'Herminia en te moltes ganes; kuskus cassola d'un natiu que vam coneixer ahir a la nit i com a resposta a com es fa un kuskus, ens va dir que hauriem de veure cuinar la seva mare un mes seguit. Total que avui la mamma ens prepara un kuskus de peix.
Ahir dia placit amb parada en caleta per dinar i visita d'europeo a port de pescadors amb la zodiac per llencar les escombraries que haviem generat en 2 dies de cales, els pescadors alucinaven, quan vam preguntar pel contenidor de les escombreries; per acabar-ho d'arreglar una brossa a la benzina ens va deixar sense motor, que ja funciona, i un pescador ens va tenir que remolcar fins el Drap. Ens va costar una mica de benzina, una ampolla de vi, dues cerveces i uns cigarrets que vam negociar durant el trajecte.
Veniem de l'illa de Zembra, una reserva natural amb 4 militars molt simpàtics. Una serenata inquietant de crits d'ocells exotics amb rafagues de vent importants, pero mar plana i l'ancora molt ben clavada.
Abans d'ahir estavem ancorats a AUX CHAUDE, una platja freqüentada per natius que es fan banys de fang i es neteixen en una font natural d'aigua molt calenta. El homes de la tripulacio vam anar directament a l'aigua supercalenta sesnse passar pel fang que feina una mica d'engunia. Un natiu ens va portar erizons al barco i ens els va obrir: deliciosos.
El diumenge estabem a la Medina de Tunez, Patrimoni de la Humanitat, unes imatges moltg curioses, perquè diumenge tarda estaven quasi totes les botigues tencades.
Vam tenir el Drap 3 dies a Sidi Bou Said, canvi tripu, intendència i espera de bons vents.
Sidi Bou Said és un poblet de postal ple de turistes, està al costat de Cartague, visita de ruines obligatoria, que és el barri en que viu el President Burguiva i la gent rica.
Els vents ens son molt favorables i la tempêratura és suportable. Les mosques son l'unic motiu de preocupacio.
Aqui apareixen fotos atracades:
La tripuPAN, que és més bona que el pan, que havia de coordinar el CapiPincho, que es passa el dia punchant.
Durant la travessa Mallorca Sardenya hi ha temps per tot.
Fins i tot per nadar entre tonyines.
La tripuPAN ampliada esmorca a Carloforte.
Desembarc al Cap Serrat, entre Tabarca i Bizerta, magnific (patrona amb marineria)
Comentaris
És per això que no pretenc, amb aquestes linies escrites a corre-cuita expressar el que sento, ara que el meu viatge de 28 dies amb el Drap ha acabat.
La travessa Barcelona Tunis ha estat encara millor del que em pensava, una experiència fantàstica, gairebé irrepetible i en gran part gràcies a la gent amb qui he tingut la sort de coincidir. Amb tothom he tingut una relació genial i he gaudit molt, però el que és més important, de tothom he après alguna cosa i és per aixo que us he d'estar agrait a tots i totes.
He d'estar agraït a la Carme per haver-me donat suport els primers dies al vaixell, en els que tot era nou, desconegut i anava totalment perdut sense saber fer res. Carme, tu em vas ensenyar entre moltes altres coses a riure'm de a meva ignorància. Sense tu al costat hauria estat molt dur.
A la Marga li he d'agrair tot el que vam riure plegats, em sembla que des del primer moment que ens vam veure al barco ("així que t'agrada l'Elvis... caram que n'ets de moderna!!"), la seva capacitat de gaudir intensament, de trencar esquemes, d'improvisar, de reescriure cada moment, de convertir cada gest, per prosaic i quotidià que sigui en una aventura hilarant.
De la tripu PAN (en versió reduïda i extesa)... sincerament no tinc paraules. Simplement els vull agrair que m'hagin donat els records mes dolços de tot el viatge. Gràcies de debò a tots i totes.
A l'Herminia i a l'Alfred els vull agrair aquelles llargues converses després de sopar, fins a altes hores de la matinada, independentment de que l'endema ens llevessim amb el sol, i que m'acompanyessin fins a l'arribada a l'Africa, que per a mi va ser un moment màgic, que vaig tenir la sensació de compartir no amb una tripulació sinó amb amics de debò.
Per últim li vull agrair al David que m'hagi permès fer aquest viatge, que ha estat com un somni fet realitat. Li vull agrair també tot el que m'ha ensenyat de nàutica i la paciència que ha tingut amb mi quan després de gairebé 4 setmanes feia els nusos de cornamusa malament o posava els waypoints del GPS 2 milles terra endins. Però sobretot vull agrair-li que m'hagi ensenyat que amb optimisme i un somriure als llavis es poden fer grans coses.
Els records del viatge s'esvairan com meduses bioluminiscents deixades a l'estela enmig de la nit, però d'una cosa n'estic segur; aquest viatge ha deixat petjada en la meva manera de ser (i no em refereixo al fet que el cable d'internet de casa estigui perfectíssimament adollat o que pengi les llonganisses amb ballestrinques). Espero haver baixat del Drap una mica millor persona del que vaig pujar i haver après, ni que sigui per uns dies, a relacionar-me amb la gent d'una manera més humana ni no tant competitiva.
Gràcies a tots i totes.
Roger
Per mi tambe ha estat una sort poder comptar amb tu, que t'has merescut el titol de 'mariner de cxonfianòa del DRAP'. Tu has estat una peòa fonamental d'aquest projecte que m'ajudeu a fer entre tots. Jo tambe he apres moltes coses de tu, tant de ecosistemes com de conviure en un espai petit que es mou continuament.
Moltes gracies per tot
David